Adéu al casal. incompresa — 21-12-2007 GTM 1 @ 13:16
El dia s'ha aixecat gris, com els ànims de la majoria. Els qui hem viscut alguna cosa entre aquelles quatre parets, sigui poc o molt, sabem com la trobarem a faltar.
Ella era aixopluc, era casa i era sortir. Era lluita i era festa. Era riure i era plorar.
La racionalitat m'inclina a pensar que el continent no pot ser res sense el contingut, i que mentre el contingut es mantingui, tan se val en quin continent el posis. Que allò que compta és l'essència. Que els que hi som, hi continuarem estant.
Però... com oblidar quatre parets entre les quals t'han passat tantes coses?
En farem una de nova, sí, més maca i més activa, però avui toca plorar perquè ha mort la primera, la única.
Aquesta nit podeu passar a acomiadar-vos de La Guitza. Del continent, és clar. Que el contingut no pensa deixar de donar guerra.
Pels carrers del sol i l’esperança
on vam deixar els nostres millors anys.
Amb les ulls plens de fred i enyorança
t’he recordat rient al meu costat.
Enyorant les hores
que hem passat,
recordant la vida
al teu costat.
Tants records,
tantes hores que hem passat,
tants somriures oblidats,
tantes vesprades que hem plenat
de sol i soledat.
Tants colors que han oxidat,
tants segons al teu costat,
tantes banderes que hem alçat
d‚esperança i combat,
de sol i soledat.
A les nits de pluja i mar tancada,
quan la foscor ofega tots els fars,
escric callat i amb la vista cansada
noves cançons que ja no escoltaràs.
Enyorant les hores
que hem passat,
recordant la vida
al teu costat.
Tants records,
tantes hores que hem passat,
tants somriures oblidats,
tantes vesprades que hem plenat
de sol i soledat.
Tants colors que han oxidat,
tants segons al teu costat,
tantes banderes que hem alçat
d‚esperança i combat,
de sol i soledat.
Tants somnis que han ofegat,
tanta il·lusió que vam crear,
tantes imatges al meu cap,
tanta gent que ens ha deixat,
tants somriures que has apagat,
tants sentiments que no han canviat,
tants carrers que ens han estimat,
tants iris de complicitat,
tantes ferides a les mans,
tantes hores que hem parlat,
tantes històries per contar,
tants carrers que vam desgastar,
tantes places que vam plenar,
tantes fugides als camals,
tantes ferides a les mans,
tantes cares i punys alçats,
tanta il·lusió al caminar,
tantes cançons que vam cantar,
tants acords inacabats."
Obrint Pas - Records
Tags: casal guitza records tanca 
La Tafanera | 
Remoume | 
del.icio.us
